La maçoneria a Vinaròs i El Maestrat
La maçoneria es va constituir com un espai de llibertat i una de les més importants xarxes de sociabilitat, basada en la fraternitat maçònica, amb la finalitat d'aconseguir la secularització de la societat a través de polítiques laïcistes, que defensava la llibertat de pensament i que veien en la República l'ideal polític on poder desenvolupar plenament els ideals maçònics de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.
Vinaròs es va convertir entre finals de 1882 i almenys 1892 en un dels principals focus d'actuació de la maçoneria a Castelló, amb la lògia Padilla núm. 268 i 20 i el seu capítol Rosa-Creu. S'ha identificat a seixanta- quatre dels seus membres, dels quals, quatre eren dones.
A Morella, entre 1882 i 1886 es va constituir la lògia Hijos de la Verdad núm. 264, de la qual han quedat molt poques referències documentals.
Va haver-hi una profunda interrelació d'aquestes lògies amb el republicanisme progressista i en algun cas també amb els federals, amb la Coalició Republicana de 1887. Hem fet una visió d'eixe republicanisme vinarossenc de la década de 1880 i principis de la de 1890, amb la seua participació en les eleccions locals, provincials i a Corts, que ens serveix de context històric de les activitats de la lògia Padilla. I hem ressaltat els seus enfrontaments amb l'Església.
En la segona part d'aquest treball hem realitzat una aproximació al que va representar la repressió franquista contra la maçoneria i el cas de déu de les seues víctimes, nascuts al Maestrat o amb una important relació amb aquesta comarca, que van ser maçons en altres províncies, investigats i condemnats per la Llei d'1 de Març de 1940 sobre Repressió de la Maçoneria i el Comunisme