
La Junta Directiva de CEM va decidir a finals de l’any 2024, per majoria absoluta, lliurar la medalla d’or als mèrits professionals, culturals i científics a dos veterans membres de la Junta que han estat treballant, altruísticament, més de trenta anys i que són Juan Bautista Simó Castillo i Jaume Rolíndez Fonollosa.
- A) Tots dos han estat grans mestres de d’ensenyament primari durant molts anys i comparteixen un seguit de valors i trets comuns:
La Ciència sobre les matèries que han d’ensenyar als seus alumnes. Sense aprenentatge i formació continuada no hi ha continguts, ni procediments, ni valors a ensenyar. Ells han demostrat durant molts anys, la seva gran capacitat de saber ensenyar als d’alumnes.
La Paciència. Una gran virtut per poder educar i ensenyar amb eficiència. L’han demostrat durant anys en l’ensenyament i amb les activitats del CEM.
La Magnanimitat, també una qualitat important que tots dos gaudeixen i que han demostrat al llarg dels anys de professió i de relacions socials amb els amics.
L’Empatia. També una qualitat o virtut que no gaudeix tothom, però que és molt important per ser professor i poder connectar eficientment amb els teus alumnes. De fet, avui, alumnes seus estan present en aquest acte d’homenatge.
- B) Però al mateix temps són diferents. JUAN BAUTISTA a més de pedagog és historiador i JAUME a més de pedagog és poeta. Per tant, ara ens fixarem en aquests trets diferencials i aprofundiren en els trets biogràfics, bibliogràfics i personals.
JUAN BAUTISTA SIMÓ CASTILLO
Nascut a Peníscola, l’any 1948.
Ha estat historiador des que va publicar el seu primer llibre l’any 1976.
Ha estat cofundador del Centre d’Estudis del Maestrat, l’any 1982.
Cronista de la ciutat de Peníscola de des 1984.
Gran conferenciant com ha demostrat en nombrosos congressos pedagògics, històrics i múltiples Jornades del CEM per tot el Maestrat.
Molts anys de professor del CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)
Premiat en la seva ciutat i molts altres llocs per la seva trajectòria com historiador.
Fundador des de el 2010 i actual president de l’associació dels Amics del Papa Luna.
Expert mundial sobre la vida i obra del Papa Benet XIII (Papa Luna)
Una trentena d’obres publicades, 15 de pròpies i 15 amb col·laboradors. Destaquem:
La verdad sobre el indestronable Papa Luna (Bilbao, 1976)
Peñíscola, ciudad histórica y morada del Papa Luna (Vinaròs, 1975)
Maestrazgo histórico (Benicarló, 1982). Primera obra del CEM
Construccions rural al Baix Maestrat (CEM, 1988). Compartida amb V. Meseguer.
Aprenentatge al llarg de la vida (Antinea, 2004)
La Tisana del Papa Luna (Antinea, 2007)
El Castillo templario-pontificio de Peñíscola (Antinea, 2011)
Bulario de Benedicto XIII (2013). Compartida amb Ovidi Cuellar.
Antonio Pascual Fernández, 1903-1986. (2017)
Conversaciones con Berlanga en Calabuch (Onada, 2021)
Personalment.
Fa molts anys que ens coneixem. Des de 1977 que tots dos fèiem de mestre de Ciències Socials a l’escola “El Marquès de Benicarló”. Va ser un plaer treballar amb Juan Bautista perquè vaig aprendre molt d’ell, per l’entusiasme i la professionalitat. Com ho havia estat treballar amb Juan Bover, que va ser el meu tutor de pràctiques a Vinaròs. Així com descobrir i treballar amb Vicent Meseguer, cofundador del CEM. Tots tres: Simó, Bover i Meseguer, tres pilars fonamentals del CEM.
Vaig aprendre moltes coses de l’amic Simó, però especialment em va sobtar, trobar un amic que “escribia llibres” i “publicava articles, habitualment, en la revista “Peñíscola”.
Com anècdota, recordo que en un claustre, el vell director Vicente Far, ens va regalar als més de quaranta professors un llibre de J.B. Simó. El segon que escrivia sobre “Peñíscola” i el Papa Luna.
Vaig escriure el meu primer article, gràcies a Simó, en la revista “Peñíscola”. Érem amics fora del centre escolar i compartíem caminades i festes amb Aurelio Camarero, Manolo Mars i altres. Després vam continuar durant 40 anys l’amistat al CEM, on vam fer grans aportacions a la història del Maestrat.
Vull acabar amb dos afirmacions contundents:
1.- Amic Juan Bautista, no afluixes mai en la teva vocació d’historiador.
2.- Juan Bautista Simó, sense cap dubte, és un Símbol de Peníscola.
Per tot això, Simó et mereixes aquesta medalla que et lliura el CEM.
JAUME ROLÍNDEZ FONOLLOSA
Nascut a Benicarló l’any 1934.
Ara mestre jubilat, però des de fa molts anys no ha parat de fer coses per la societat benicarlanda. Malgrat que va començar a treballar a Navarra, on es va casar, va tornar al seu Benicarló, segurament enyorant la mar, el Sol, la terra i els amics.
La seva vocació literària ha estat tardana, però molt productiva i brillant.
Vull destacar la seva aportació literària per la recuperació de la llengua catalana-valenciana al Maestrat.
Recordem alguns premis que demostren el saber fer i el seu talent com a poeta.
Des de la Tossa (premi penya Setrill, 1995)
Tu (premi de poesia de la vila de Nules, 1997)
L’Estel del Collet (dos premis de l’Associació Alambor, 1997 i 1998)
País de Cadufs (Caixa Rural de Benicarló, 2001)
Però també trobem una bona producció escrita formada per 13 llibres, que és recent però molt significativa i on demostra va seva vàlua com a poeta del poble.
La profecia del Papa Luna (Abril Edicions, 2004)
Sense treba. 50 anys de Càritas de Benicarló (Onada, 2004)
Cercant l’ànima del Maestrat dels castells (CEM, 2005)
Paraules menudes (Onada, 2014)
Famílies tradicionals de Benicarló. 2 toms. (Onada, 2015-2016). Compartida
Al cor de la memòria (Onada, 2023)
Personalment.
El recent i darrer llibre del 2023, demostra la gran quantitat d’amics que té Jaume. Un llibre entranyable, convertit en un cant a l’amistat amb molts amics de Benicarló i d’altres pobles del Maestrat que ell estima.
El conec des de fa molt temps, però sobretot la nostra amistat ha crescut al CEM. Home sempre col·laborador, conciliador, positiu i alegre.
Home que ha demostrat l’estima i recuperació de la nostra llengua.
El recordo, especialment, en les sortides que els amics del CEM vam fer a Culla, a la Font de la Salut de Traiguera, a Benassal, etc. amb els amics Pere-Enric Barreda, Vicent Meseguer i Joan Bover, ja desapareguts.
També el recordo, especialment, en l’homenatge d’Onada Edicions, aquí mateix al restaurant Pau, on em vas dedicar una bonica poesia, que es pot resumir en una frase: “Amic Joan, no afluixes mai en la teva vocació històrica que et domina”.
Ara, en aquest acte d’homenatge a Jaume, vull recuperar aquella frase teva:
“Amic Jaume, no afluixes mai en la teva vocació poètica, que et domina”.
Finalment, volem recordar a tots, que sense cap dubte, Jaume és un símbol de Benicarló.
Un home amable, respectuós, amic dels amics i estimat per tots.
Per tot això, Jaume et mereixes aquesta medalla que et lliura el CEM.
Joan Ferreres i Nos
President del Centre d’Estudis del Maestrat