El passat dissabte 13 de Setembre, el poble de Benassal i diverses institucions amb les que va col.laborar, van retre un homenatge pòstum, a Pere – Enric Barreda Edo.
El Centre d’Estudis del Maestrat, representat per Joan Ferreres Nos, com a Vicepresident de l’entitat, va estar present a l’acte, i va pronunciar les paraules, que a continuació reproduïm, com a sentit homenatge al nostre company i amic.
L’empremta de Pere-Enric al Centre d’Estudis del Maestrat
L’arribada de Pere-Enric Barreda i Edo (1964-2014) al Centre d’Estudis del Maestrat fou com una finestra d’aire fresc i renovador de les terres de l’Alt Maestrat, en general, i de Benassal, en particular. El rigor cièntífic, la qualitat lingüística i la innovació dels seus treballs fou espectacular. Va influir en molts de nosaltres i en el nivell d’exigència del Centre d’Estudis del Maestrat. De fet, la relació que va tenir Pere-Enric amb aquesta institució fou quasibé des del moment de la seva fundació. Segons explica Rafa Monferrer, que ens ha facilitat les dades bibliogràfiques per aquest homenatge, va ser Ms. Jesús Miralles, quan es trobaren i conegueren a l’arxiu de Culla, l’any 1983, que Pere-Enric va descobrir el CEM. De tal manera, que al butlletí nº 7, de 1984, apareixia la seva primera aportació, titolada: “Les loes de Carnestoltes de Benassal”.
La seva relació publicista amb el CEM ha tingut dues etapes. La primera que va de 1984 a 1996 i la segona que va del 2008 al 2014. Aquestes etapes les separen uns anys per la seva preparació de professor titular de Filologia de la Universitat de Barcelona, la recerca i publicació dels llibres d’Ares i de Benassal, la seva gran tasca en la Fundació Carles Salvador i també per diferències amb l’staff de la institució d’aquells anys. Malgrat tot, Pere-Enric seguia essent subscriptor i soci amb en nº 476. Va publicar el 25% de la seva extensa obra al Centre d’Estudis del Maestrat.
En la primera etapa va publicar 27 articles i 4 comunicacions en diferents Jornades d’Història i Cultura del Maestrat. Foren investigacions de temàtica històrica molt diversa, sobre les viles de Benassal, Ares, Albocàsser, sobre personatges com Ms. Salvador Roig i la història de la Font d’en Segures.
La segona etapa, va ser més curta, però força més intensa i productiva. 3 llibres (Cartes de Població del Maestrat, La Inglesuela y su ermita del Cid i Ms. Jesús Miralles, historiador). Quatre articles al butlletí del CEM. 2 comunicacions a les Jornades d’Història. 2 Ponències a Sazadella i Càlig, sobre els seus orígens i les cartes de població del segle XIII. També fou Comissari de les expocions de les Cartes Pobles que va presentar a 25 viles del Maestrat i a la ciutat de Castelló. També va realitzar 8 conferències en diverses viles del Maestrat, promocionades pel CEM i per a commemorar els 750 o 775 aniversari.
El seu retorn i compromís amb el CEM a partir del 2008 participant en la Junta Directiva, en el Consell de Redacció, i sobretot com a publicista i orador, va suposar una gran alegria per tots els membres que el coneixiem i l’estimavem. Ho recordo, en primera persona, perquè vaig ser un dels gestors d’aquella recuperació a Barcelona. Una alegria i admiració que va quedar palesa en la seva ponència de la Salzadella “El Maestrat a la documentació de l’època foral” que va deixar bocabadat a tothom. Llegint aquell treball, encara avui, impressiona la immensa tasca d’investigadora per desenes arxius, que el doctor i savi professor de la U.B. i honorable benassalenc, havia fet malgrat la seva joventut.
Des del Centre d’Estudis del Maestrat et donem les gràcies per tot el que ens has aportat com a institució, per tot el que ens has ensenyat individualment en diversos arxius i per tot el que hem disfrutat al seu costat, especialment en les sortides culturals que feien tots els estius i que vam començar per Benassal, aquell llunyà 2008. Pere-Enric, “company en la tasca comuna de salvar els mots i la cultura”, no t’oblidarem.
© Joan Ferreres i Nos. Vicepresident del C.E.M.