Acto de entrega de la Medalla de Oro del CEM a Vicente Meseguer y Pere-Enric Barreda


Uno de los actos más emotivos llevado a cabo en el desarrollo de las XVIIas. Jornadas de Estudios del Maestrat, sin duda ha sido la entrega de la Medalla de Oro del CEM, a nuestros compañeros y amigos -que por desgracia ya no están con nosotros- Vicente Meseguer Folch y Pere Enric Barreda i Edo. A los cuales nuestros compañeros y miembros de la JD del CEM Jaume Rolindez y Joan Ferreres dibujaron una sencilla semblanza de lo que fue su deambular por este Maestrazgo.

Con el fin de que las conozcais las adjuntamos.

SEMBLANÇA BIBBLIOGRÀFICA DE VICENT MESEGUER FOLCH

 

Fer una semblança breu de l’amic que va ser Vicent Meseguer Folch, i ho és encara en el record, és una acció que m’ha encomanat la Junta Directiva del Centre d’Estudis del Maestrat i que agraeixo ben de veres pel crèdit que això suposa en la meua persona, en la meua paraula. I la realitzaré, l’acció encomanada, tal com m’ho demana el cor, és a dir, fent ús de l’objectivitat és clar, però també de la subjectivitat feta sentiment..

I així manifesto que Vicent Meseguer Folch va nàixer a Canet lo Roig el dia 26 de març de 1940 i va faltar a Castelló el dia 14 de març de 2008.

L’any 1966 es va casar amb María Rosa Branchat Arín amb qui va tindre tres fills: Rosa, Ana i Vicent. I també val a dir que des de l’any 1985 era Cronista Oficial de la ciutat de Benicarló i des de 1990 de la vila de Canet lo Roig.

Com a formació acadèmica cal manifestar que va formar-se com a Mestre Industrial en les branques Mecànica i Dibuix Tècnic, que es va llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de València i que va treballar la docència a l’Institut Joan Coromines de Benicarló.

L’any 1974 va fer equip amb un grup compromès de persones per fundar el “Grupo Arqueológico Puig de la Nao” amb la finalitat de salvar de la destrucció les restes d’un poblat d’ibers, en el qual havien fet vida antics pobladors. Van aconseguir així deturar les voladures que per extraure blocs de pedra es feien en la cantera on hi era al poblat. I val a dir que avui en dia n’està de bonic! I d’acomboiat! I de visitat! Sí, és ben cert que amb l’actuació del·Grupo “Arqueológico Puig de la Nao”, paga la pena el fet de gaudir-lo a dies d’ara.

L’any 1982 també va fer equip amb un altre grup de persones estimadores en valor del nostre territori per fundar el Centre d’Estudis del Maestrat amb la finalitat d’estudiar i difondre la història, la cultura i les tradicions del nostre territori.

Les accions orals i escrites de Vicent Meseguer fetes llibres, fascicles, opuscles, conferències, ponències, jornades, comunicacions… al voltant del nostre Maestrat són incalculables. I tant que sí! I afirmo a més que Vicent Meseguer ha plantat infinitat de llibres a les feixes de secà de la nostra caminada. I que ha exigit, i força, la garantia de la llavor per obtenir el producte més saborós i vertader.

I manifesto també, que la càtedra de la tinta utilitzada ha originat multitud d’elements creients entre els quals es troba la meua pell, ja gastada i malmesa, però… això rai.

La seua humilitat, feta sal i conreu, ha volat sobre castells, masos, marges, aljubs, serralades, cingles, fonts, rius, barrancs, neveres, creus de terme, mollons, pous, basses, barraques de volta, de pedra en sec, cases i casetes, vinyes i vilars… alhora que I l’esperit d’aquest home bo descobria els misteris d’aquesta terra de promissió i ens els feia saber amb paraules o lletres de llana i pedagogia.

Llibres de Vicent? Incomptables. Tan sols n’assenyalo un: LA VILLA DE BENICARLON del qual, l’any 1998 va fer una edició particular amb tapa dura i paper especial i em va lliurar un exemplar amb aquesta dedicatòria: Al meu estimat i admirat amic i poeta Jaume Rolíndez, amb molt d’afecte.

Avui li fem un homenatge in memoriam al qual m’hi afegeixo amb aquestes paraules: HONOR I MEMÒRIA CAP A TU, VICENT MESEGUER FOLCH. GRÀCIES PER TOT.

Jaume Rolíndez Fonollosa. Benassal, 2 d’octubre de 2021

 

La petjada de Pere-Enric Barreda Edo  en la cultura del Maestrat

 L’arribada de Pere-Enric (1964-2014) al Centre d’Estudis del Maestrat va ser com una glopada d’aire fresc i renovador en les Terres del Maestrat, en general, i de Benassal, en particular. El rigor científic, la qualitat lingüística i la innovació de les seves recerces fou espectacular. La seva tasca va influir en molts de nosaltres i en el nivel d’exigència del Centre d’Estudis del Maestrat. De fet, la relació que va tenir Pere-Enric amb aquesta institició fou quasibé des del moment de la seva fundació. Segons explicava Rafael Monferrer, que ens va facilitar les dades bibliogràfiques per aquest homenatge, va ser Mn. Jesús Miralles, quan es conegueren a l’arxiu de Culla, l’any 1983, que Pere-Enric va descubrir el CEM. De tal manera, que al butlletí nº 7 de 1984, apareixia la seva primera aportació titolada: “Les loes de carnestoltes de Benassal”.

La seva relació publicista amb el CEM ha tingut dues etapes. La primera que va de 1984 a 1996 i la segona que va del 2008 al 2014. Aquestes etapes tenen un parèntesi d’uns anys per la seva preparació com a professor titular de Filologia de la Universitat de Barcelona, la recerca i publicació dels llibres d’Ares i de Benassal i la seva gran tasca en la Fundació Carles Salvador. Malgrat tot, Pere-Enric seguia essent subscriptor i soci amb el nº 476. Podem afirmar que va publicar el 25 % de la seva extensa obra al Centre d’Estudis del Maestrat.

En la primera etapa va escriure vint-i-set articles i quatre comunicacions en diferentes Jornades d’Història i Cultura del Maestrat. Van ser investigacions de temàtica històrica molt diversa, sobre les viles de Benassal, Ares, Albocàsser, sobre personatges com mossèn Salvador Roig i la història de la Font d’en Segures.

La segona etapa, va ser més curta però més intensa i poductiva. Tres llibres (Cartes Població del Maestrat, La Inglesuela y su ermita del Cid i Mossèn Jesús Miralles historiador). Quatre articles al butlletí del CEM. Dos comunicacions a les Jornades d’Història. Dos ponències a Salzadella i Càlig, sobre els orígens i les cartes de població del segle XIII. També fou comissari de l’exposició de les Cartes Pobles, que va presentar en vint-i-cinc viles del Maestrat, promocionades pel CEM i per a conmemorar els 750 o 775 aniversari.

El seu retorn i compromís amb el CEM a partir del 2008 paricipant en la Junta Directiva, en el Consell de Redacció, i sobretot com a publicista i orador, va suposar una gran alegria per tots els membres que el coneixíem i l’estimavem. Ho recordó, en primera persona, perquè vaig ser un dels gestors d’aquella recuperació a la ciutat de Barcelona. Una alegria i admiració que va quedar palesa en la seva ponència de la Salzadella “El Maestrat a la documentació de l’època foral” que va deixar bocabadat a tothom. Llegint aquell treball, encara avui, impressiona la immensa tasca investigadora per desenes d’arxius de tot l’estat que el doctor i savi profesor de la U.B. i honorable benassalenc havia fet malgrat la seva joventut.

Des del Centre d’Estdis del Maestrat et donem les gràcies per tot el que ens has aportat com a institció, per tot el que ens has ensenyat individualment en diversos arxius i per tot el que hem disfrutat al teu costat, especialment en les sortides culturals que feiem tots els estius i que vam començar per Benassal, aquell llunyà 2008.

Pere-Enric:

1.- Estem orgullosos d’haver-te conegut i de poder gaudir de la teva amistat.

2.- Has estat un gran company en la tasca comuna de salvar els mots i la cultura.

3.- Perquè t’estimem i no et volem oblidar, et lliurem aquesta merescuda Medalla Honorífica del Centre d’Estudis

Joan Ferreres i Nos

Vicepresident del CEM